“Soc una dona gairebé sense òvuls. M'ho dic i em quedo igual. Perduda. Em falten referències. I aquí estic. Avui, m'he aixecat amb ganes de jugar i xerrar del que jo sé, de la meva vida.

Avui, vull rentar les meves calces i posar-les a assecar al sol, perquè s'airegin. Com si no caminaré els meus últims òvuls?”

Una obra de teatre documental i interdisciplinari que està creada tant per a teatres com per a espais no convencionals. Una seqüència d'escenes, que ens obren la percepció sobre aquest període de vida.